dimecres, 27 d’abril de 2011

De viatge al Sahara: el desert de dia

La primera impressió que em va fer el desert és la d'un espai immens

Després del llarg viatge en avió, durant el qual per poc perdem el vol que ens havia de dur fins a Tindouf, vàrem arribar, per fi, al Sahara.

La meva primera presa de contacte amb el desert no va ser gaire espectacular, ja que hi vàrem arribar a les dues de la matinada, en plena nit. Per sort, a l'avió també venia amb nosaltres un Saharaui a qui el company amb qui jo anava coneixia molt bé. I sort d'això, ja que la resta de la nit la vàrem poder passar no a l'aeroport, sinò a casa seva, en un dels campaments de refugiats que hi ha a les rodalies de Tindouf. En alguna entrada ja parlaré d'aquests camps de refugiats, de perquè estan a Algèria, de com s'hi viu i de la seva situació en general. Ara, però, m'agradaria parlar-vos de com és el Sahara de dia.

  En algunes zones hi ha turons que ofereixen unes molt bones vistes, en un país on dominen les planes

La primera impressió que em va fer el desert, una vegada el vaig poder veure de dia, és la d'una gran immensitat. Durant els 15 dies que va durar el nostre viatge, ens anàvem desplaçant a diferents indrets en tot terreny, i a cada lloc ens hi quedàvem uns 3 o 4 dies, per tal de poder veure la màxima diversitat de plantes i animals. Sovint, per anar d'un lloc a un altre, ens hi estàvem més de 8 hores, i durant tot aquest temps el paisatge no canviava gaire, a banda d'alguna petita muntanya que apareixia a l'horitzó durant una estona, abans d'amagar-se altre vegada.

En algunes d'aquestes muntanyes, o més ben dit turons, ja que no eren gaire altes, ens hi vàrem enfilar per mirar de trobar alguna serp o llangardaix que pogués ser interessant. Aqui em teniu al fil del precipici, admirant el paisatge

Contra el que molta gent es pensa, que el desert és un lloc gairebé mort i sense vegetació, la veritat és que en alguns punts es pot trobar una densitat de vegetació relativament elevada, tenint en compte el clima tan sec que hi ha.

 La vegetació es concentra seguint antics cursos d'aigua, en el fons de les valls

Aquests llocs on es concentra la vegetació, que la gent del país coneix amb el nom de "ueds" o "uadis", no són res més que torrents intermitents, que només porten aigua quan plou fort. És un cas semblant a les nostres rieres mediterrànies, amb la diferència que aqui el temps entre una rierada i una altra pot ser de molts anys. Però en fondària, hi ha humitat, per això hi podem trobar vegetació prou densa, i fins i tot, alguns arbres.

I si ha humitat i vegetació, doncs també hi ha d'haver fauna... però de la fauna del desert us en parlaré en una propera entrada.