diumenge, 17 d’abril de 2011

Les còpies de seguretat, o quant t'estimes les teves fotos

Quant ens enstimem les nostres fotos? Aquesta és una pregunta que qualsevol de nosaltres s'hauria d'anar fent, com més sovint millor.

Totes les fotos digitals que podem veure als nostres ordinadors, no són res més que arxius informàtics, bits. Com que jo sóc un negat en temes informàtics, no m'extendré més per aquesta banda. Aquests bits, però, han d'estar emmagatzemats en alguna mena de suport, ja sigui el disc dur del nostre ordinador, un disc dur extern, un DVD...

Pero aquest suport, en qualsevol moment pot fallar. Més ben dit, es del tot segur que, tard o d'hora, fallarà. Potser serà al cap de 10 anys, pero tard o d'hora el dispositiu on tenim les fotos l'haurem de canviar, encara que només sigui perquè aquella tecnologia ha quedat desfassada. És per això que és millor tenir còpies de seguretat, per si una d'elles es malmet, tenir-ne unes altres i que no es perdi cap part del nostre arxiu, que tant ens ha costat aconseguir. I aquí vé la pregunta: quant ens estimem les nostres fotos? Quantes còpies de seguretat hem de tenir i cada quan l'hem d'actualitzar?

Fa un parell de dies, al intentar accedir a unes fotografies que havia fet l`estiu de l'any passat, em vaig trobar amb la fatídica sorpresa. L'ordinador no detectava el disc dur extern on les tenia emmagatzemades!! Algunes d'aquestes fotos ja les tenia guardades també a l'ordinador de casa, i per tant les he pogut recuperar sense problemes. En canvi, unes altres, les que vaig fer durant els tres primers mesos d'aquest any, no les tenia guardades enlloc més. I s'han perdut, suposo que definitivament.

De moment, després que s'ho revisessin els tecnics informàtics de la universitat (i que em diguéssin que no hi han pogut fer res) tinc el disc dur en un taller de reparacions d'ordinadors, aviam què hi poden fer. Pero jo no em faig gaires esperances de recuperar-les, ho sento, soc així de pessimista.

Dins del desastre, em queda el consol que en general no eren les meves millor fotografies, i que les que més m'agraden, incloses les del viatge al Sahara, estan ben copiades i salvades. Però n'hi havien algunes que m'agradaven força, com per exemple aquestes. O aquestes. O també aquestes. Requiescat in pace, fotos meves.

Per tant, si us estimeu les vostres fotos, millor que no feu només una còpia de seguretat, sinò que millor tenir-les, almenys, per triplicat. I si pot ser, força sovint. Així no us haureu de trobar en la mateixa situació que m'he trobat jo.

2 comentaris:

xenaia ha dit...

Jo, a part de tenir un back up de les fotografies en un altre ordinador les tinc també al flickr. Això em permet, a més de que tothom les vegi (o no segons com ho decideixi) tenir un back up, ja que puc descarregar-les amb la mateixa qualitat que quan les vaig pujar.
Salutacions,

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

Bon consell.
Jo tinc tres discos durs externs, des del dia que se'm va espatllar l'únic que tenia i vaig viure uns dies de pànic.
Afortunadament, aquell també es va reparar.