dissabte, 14 de maig de 2011

Les meves veïnes de dalt

 Aranya tigre, encara petita, al centre de Pineda de Mar. Ja creixerà...

Aquest matí me l'he passat a camp, acabant el mostreig d'un dels experiments que algun dia formaràn part de la meva tesi. Aquests dies de bon temps s'està molt bé a la natura, amb la bona companyia tot tipus de plantes i animals.

Pero a la tarda he estat al meu poble, un lloc on cada vegada hi han més plaçes dures, més asfalt, més ciment i menys erms on puguin créixer les plantes salvatges i els insectes. Fins i tot la part baixa de la riera del poble, que algun dia devia ser verge i selvàtica, cada cop està més rodejada de parterres amb gespa i Carpobrotus. També els petits rieranys que baixen de les muntanyes properes i on de petit m'ho passava tan bé anant en bicicleta, ara estan coberts per algun carrer sense cap mena de personalitat.

És per això que últimament m'ho passo tant i tant bé pujant al terrat de casa, que està en ple centre del poble, a contemplar la biodiversitat que s'hi fa. A diferència d'altres terrats, que estan ben nets i polits, en el meu les "males herbes" que surten als testos no les arrenco, i la fullaraca es va acumulant per tots els racons. Així, es forma un hàbitat que és aprofitat per tot tipus d'insectes i animalons. L'última troballa, que m'ha fet molta il·lusió, és la petita aranya tigre que encapçala l'entrada, i que s'ha fet la teranyina entre un parell de romanins.

També, ja fa unes quantes setmanes, sobre una mata de caps d'ase (Lavandula stoechas) s'hi ha instal·lat un tomísid, una aranya caçadora que espera les seves preses ben amagada entre les flors d'alguna mata o arbust. L'altre dia la vaig poder veure amb una presa ben agafada.

Aquest tomísid (la petita aranya blanca) ha caçat una abella que estava visitant les flors del cap d'ase (Lavandula stoechas). L'escena no és de cap parc natural, sinò de ple centre d'un poble de 30.000 hàbitants


Ja sé que molta gent consideraria el meu terrat brut i ple de males herbes sense cap interès, però a mi m'agrada poder veure com tots aquests animalons i plantes van proliferant al seu aire. Un altre ja els hagués fet desaparèixer. Però jo no.

3 comentaris:

munt ha dit...

Hola, Miquel!
Jo també tinc el terrat amb testos amb "males herbes" afegides. (Sóc objecte de crítiques per aquest motiu i pel fet de tenir un minúscul jardí força "selvàtic"). M'agrada perquè tot té un aire més natural. M'ha fet molta gràcia llegir la teva entrada i ja veig que no sóc tan "raro". A mi també m'entusiasma descobrir la petita fauna del jardí o la terrassa.

Sussss ha dit...

Mentre les males herbes no produeixin humitats que malmetin l'edifici, cap problema.

Alytes ha dit...

No, de moment les humitats no volen entrar cap a casa... pero si els dragons que també viuen al terrat, que alguna vegada ens els hem trobat a l'escala...

Eugeni, almenys a mi mentre em deixin, amb molt de gust seguiré essent raro i gaudint de la vida urbana. Salut!