Plaça Catalunya de Barcelona: indignats i futbol
La tarda d'ahir divendres vaig quedar amb uns amics per anar a fer una ullada a l'ambient de plaça Catalunya de Barcelona (per mi, el motiu principal), i a la nit, per anar a algun bar a veure el futbol i prendre unes copes (el motiu principal per als amics). Els qui em conèixen ja saben prou bé que no m'agrada gens el futbol (almenys aquest que ens donen per televisió); crec que es una cosa que, juntament amb els programes escombraria de la televisió, serveix per aborregar la societat encara més del que ja ho està.
Com que sabíem que després del partit hi podien haver alguns aldarulls, ja vàrem triar un bar d'una zona prou allunyada com perquè aquests no ens afectessin gaire. De moment, però, encara era de dia i la situació es mantenia tranquila.
A mesura que avançava la tarda la plaça s'anava omplint cada vegada més.
Encara hi ha qui es creurà la versió d'alguns mitjans que els indignats son una colla d'adolescents pollosos.
Les deixalles, ben classificades i al seu lloc. La plaça és un lloc net, digui el que digui el senyor Felip Puig.
A les pancartes es podien veure tot tipus de frases. Algunes no tenien desperdici.
Qualsevol lloc és bo per instalar-s'hi
La plaça, plena a vessar a l'hora de l'assemblea.
Tot seguit, tocava anar a agafar lloc a algun bar, no fos cas que ens quedéssim sense veure el partit. Vàrem tenir la sort d'entrar en un de petit on no hi havia gaire gent, o sigui que el sopar-partit va estar prou tranquil, en bona companyia animal, això si.
Minuts abans de començar el partit
Un dels éssers no humans que ens van acompanyar durant el sopar. Als labavos hi havien uns quants familiars seus, enfilats a les parets i al sostre. A favor del bar, cal dir que de moment encara no m'he posat malalt de la panxa.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada