Després d'haver sopat, tocava anar a prendre alguna cosa a algun bar. Com era d'esperar, ens vàrem creuar amb un munt de gent que es dirigia a la font de Canaletes a celebrar la victòria del Barça. És evident que ningú d'aquests deu tenir una hipoteca que pagar o una feina mal pagada, del contrari no entendria les mostres d'alegria desbocada que van mostrar al llarg de la nit.
La gent es començava a dirigir cap a la font de Canaletes.
Després d'una estona, vaig decidir que ja en tenia prou d'espais tancats, foscos i amb música a tot drap... deu ser l'edat. O sigui que vaig marxar altre vegada cap a la plaça Catalunya, aviam què s'hi coïa.
Per sort, ja fa temps que he pres la costum de portar la càmera a tot arreu on vagi, que mai se sap quina oportunitat fotogràfica pot sortir. L'equip que portava (una Canon 400D i un objectiu zoom mediocre de 18-55 mm, sense estabilitzar) potser no és el millor per fer fotos de nit, pero sempre és una experiència interessant exprémer al màxim un equip tan bàsic, així et veus obligat a aplicar tota l'experiència que tinguis.
La rambla, cada vegada més plena de gent.
Qualsevol lloc és bo per tenir bones vistes de la vetllada.
L'epicentre de la celebració: la font de Canaletes plena d'eufòria culé.
Qualsevol situació és bona per jugar amb les regles de la composició en fotografía: aquí una pila de merda forma una diagonal perfecta que ens condueix cap a la part superior de la foto.
Com que en el fons soc dels que m'agrada ficar-me en qualsevol fregat, no vaig dubtar gaire a anar cap al lloc que estava més animat: l'entrada del carrer Pelai, on els mossos d'esquadra ja començaven a carregar contra la gent. En aquest punt, continuament es veien ampolles i llaunes que volaven cap als antiabalots. De quan en quan, alguna càrrega provocava corredisses, que no duraven gaire estona.
Primeres corredisses... aquí els antiabalots ja començaven a carregar contra els eixalabrats culés.
Al cap d'una estona vaig decidir que ja en tenia prou i vaig marxar cap al centre de la plaça, on els indignats estaven acampats pacíficament. Vaig tenir una sensació molt agradable al sortir de tota l'esberamenta de Canaletes, i entrar a l'acampada, on l'ambient era molt més cordial.
Ambient dins la plaça.
Per evitar que els violents entressin i reventessin l'acampada, vàrem formar un cordó humà que actuava com una barrera.
Barreres humanes a les entrades de la plaça.
Un dels moment de més tensió, va ser quan un grup d'antiabalots va entrar a la plaça i es va posar davant nostre, a escassos quinze metres. La veritat, jo ja em pensava que començarien a carregar com a nosaltres, tal com havia passat el dia abans. Per sort, davant la nostra postura pacífica, van marxar cua i no van tornar a entrar més dins la plaça.
Moment en què els antiabalots es començen a acostar a la plaça. Els acampats aixequen les mans, mostrant el seu rebuig a la violència.
Finalment, violents i antiabalots es van retirar i a la plaça no hi van haver aldarulls. Pero si que se sentien continuament els trets de les pilotes de goma dels antiabalots, pels carrers del voltant. Avui me n'he assebentat que hi ha hagut més d'un centenar de ferits i un nombre semblant de detinguts. Jo vaig arribar a casa a dos quarts de vuit del matí, sense gairebé haver dormit i ben reventat, pero almenys íntegre físicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada