Cala Vallpressona 2.0

Un punt de llum

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND invertit de tres passos

0.5'', f/16, ISO 100

 

Porto ja unes quantes setmanes que no tinc gaire sort amb les llums. Quan la feina em deixa sortir, els matins són força grisos o sense núvols, i quan la llum acompanya és la feina la que no em deixa sortir.

Fa uns quants dies vaig tornar a la cala Vallpressona, amb els esculls de Congagats com a objectiu. Tot i que des de casa els núvols semblaven anunciar una sortida de sol espectacular, a l'arribar a lloc el cel estava ja gairebé ras i sense gaires possibilitats, o sigui que vaig decidir quedar-me a la mateixa cala i estalviar-me tot el camí de grans roques que s'ha de fer per arribar als esculls.

Albada a Vallpressona

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos

13'', f/16, ISO 100

 Albada a Vallpressona 2

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos

0.8'', f/11, ISO 400

A mesura que s'anava acostant el moment de la sortida del sol, els pocs núvols que hi havia s'anaven fent més espessos. Semblava que finalment el matí no seria del tot improductiu. Al final, el sol va acabar fent acte de presència i va permetre fer alguna cosa més o menys salvable.

 

 S'hora blava

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos

2.5'', f/16, ISO 200

 

Sol estrellat

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND invertit de tres passos

0.5'', f/16, ISO 100

Color o blanc i negre?

 Riuets a la Roca Grossa 1

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos

0.6'', f/11, ISO 100

Fa un parell de setmanes, aprofitant que estava per Pineda, em vaig acostar a la Roca Grossa de Calella de bon matí, per aviam si li podia treure alguna foto que fos una mica decent. La tarda anterior havia estat força acolorida, i tenia l'esperança que els núvols que tapaven el cel em donarien algun regal en forma de sortida de sol acolorida.

En aquest lloc s'hi pot arribar per un parell de camins amb escales que baixen des de la carretera. Com que ja anava tard i el sol no tardarà en sortir, decideixo baixer pel primer que em trobo. Sorpresa: bona part de la sorra que recordava ha desaparegut pels temporals recents, i el lloc "bo" resulta ser inaccessible des d'allà. Toca pujar depressa i corrents i anar fins al segon baixador, i després d'un parell de grimpades, per fi estic allà on vull.

En un dels enquadraments, em crida l'atenció el vaivè de les onades que fa com una mena de riuets a les roques, i veient que aquell dia no tindré gaire color, decideixo passar-m'hi una bona estona. Finalment la sortida de sol resulta ser molt grisa i sense llums interessants; només alguna foto de les que faig aquell dia resulta ser mig aprofitable. Per això, com que no sé quina prefereixo, avui pujo les dues versions d'una mateixa foto, una en color i l'altra en blanc i negre.

Quina us agrada més?

  Riuets a la Roca Grossa 2

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f2.8-4 a 17 mm, trípode, filtre ND de tres passos

0.6'', f/11, ISO 100

Punta de la Tordera

 Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos

0.25'', f/13, ISO 100

La Tordera, després de neixer a les seves fonts del Montseny, s'encamina cap al mar, del tot ignorant a les agressions que li esperen; després de travessar part de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, arriba al mar entre Blanes i Malgrat, on forma un petit delta. Aquest delta, que no sempre ha tingut la mateixa forma ni extensió, ha estat ocupat des d'antic per l'agricultura, i en els últims anys ha estat maltractat per bestieses de tota mena (espigons que impedeixen el flux de sediments, passejos marítims a ran de mar, captacions d'aigua on no hi han d'estar...).

Fa un parell de mesos em vaig acostar a la desembocadura, ja que el cel estava força ennuvolat i hi havien possibilitats d'una posta de sol acolorida. I tot i que en aquest punt el litoral és del tot sorrenc, les runes d'un antic espigó permeten jugar una mica amb el vaivè de les onades. Com a contrapartida, és complicat fer alguna foto on no es vegin les restes de ciment i totxanes. 

Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos

0.6'', f/13, ISO 100

En aquestes sortides que faig prop de casa, on hi puc tornar quan vulgui i no hi trobaré paisatges massa espectaculars, sovint m'enduc una quasi prehistòrica Canon 300D, de "només" 6 megapíxels i que tarda més de tres segons en engegar-se i mostrar les fotos. Lògicament la qualitat d'imatge no és la mateixa que amb càmeres més modernes, pero això em serveix com una mena d'entrenament per haver de treballar molt més la foto, ja que els errors d'enquadrament o d'exposició són més difícils de corregir.

A mesura que anava avançant la tarda, les tempestes que desfilaven sobre el mar van començar a agafar uns tons cada cop més encesos. El problema era que la part del cel on els colors eren més intensos estava sobre un càmping que hi ha a arran de mar, cosa que dificultava trobar algun enquadrament interessant. A més, una onada traidora em va deixar el filtre degradat ben moll, de manera que a partir de llavors les fotos van sortir amb una mena d'efecte "glow", però que tampoc m'agaba de desagradar.

Canon EOS 300D, Tokina 11-16 f2.8 a 11mm, trípode, filtre ND invertit de 3 passos

0.6'', f/13, ISO 100

Nou curs de mètodes d'estudi de la vegetació

Per a més informació: http://cossentinia.blogspot.com/p/curs-de-metodes-destudi-de-la-vegetacio.html

Els Congagats

 Els esculls de Concagats al capvespre

Per fi, després d'una bona temporada en que he tingut el blog completament abandonat, m'hi puc tornar a posar. Entre la feina, tota la paperassa de fer-me autònom, el canvi de casa i la tesi no he pogut dedicar gaire temps a fotografiar.

La foto que us presento avui la vaig fer fa cosa d'un mes, al final d'un dia sencer que vaig dedicar a buscar noves localitzacions fotogràfiques, ja que aquest tram de Costa Brava era completament desconegut per a mi. És una cosa que feia molt de temps que volia fer, però mai trobava el moment.

Aquell dia, després d'estar tota la jornada pujant i baixant per camins mig perduts, grimpant i ficant-me per alguns llocs poc recomanables per algú que té vertigen, finalment vaig tenir aquest regal en forma d'esculls banyats per un onatge suau. Llàstima que la llum fallés, pero és un lloc que em queda pendent de tornar-hi amb millor llum.

Això si, si hi voleu anar vosaltres millor que sortiu ben d'hora: per arribar-hi s'ha de conduir per una carretera plena de corbes, i un cop s'arriba a l'aparcament, confiar que el mar no estigui gaire mogut, ja que encara s'han de caminar uns 20 minuts, bona part d'ells arran de mar.

La mateixa foto, amb un processat una mica diferent

Taller d'iniciació a la fotografia

Vols aprendre a utilitzar la teva càmera mentre gaudeixes dels colors de la tardor a Rocacorba?

Al llarg d'aquest taller aprendràs a utilitzar la teva càmera i les idees bàsiques sobre fotografia, tot plegat amb ajuda personalitzada i directament sobre el terreny.

El taller consistirà en una sortida al llarg dels cims de la Serra de Rocacorba, i anirem fent diferents parades per repassar els conceptes bàsics de fotografia i respondre tots els dubtes que et vagin sorgint.

Alguns dels conceptes explicarem són el diafragma, el temps d'obturació, la sensibilitat, la composició fotogràfica... i també qualsevol altre dubte que tinguis, que podràs preguntar directament al professor.

 

Quan es fa? Dissabte 24 de novembre, durant tot el dia

On es fa? Rodalies del santuari de Rocacorba (el punt de trobada serà al parc de Fontajau de Girona)

Quin preu té? 20 € (gratuït per als menors d’edat)

Per assistir-hi, envia un mail a alytes.obstetricans@gmail.com o bé truca al 689901942

Platja de Pineda, 28-10-2012

 Vista de la part menys humanitzada de l'espai. Es pot observar la diferència entre la zona on es remou la sorra amb tractor i la zona on això no es fa

Avui al matí he anat a fer una visita ràpida a la platja de Pineda de Mar, aprofitant que ho tinc a cinc minuts de casa a peu. El que volia era mirar si podia retrobar alguna de les espècies psammòfiles (o sigui, típiques dels ambients de platja i dunes litorals) que fa anys hi vaig veure per aqui, malvivint en un espai tan petit i freqüentat.

Es tracta d'una zona de platja quasi completament urbanitzada, acorralada entre el mar, la via de tren i el passeig marítim del poble. L'única part que encara queda sense passeig marítim és on fa anys hi havia un càmping, del quan encara hi queda l'arbrat.

Per cert que, ja fa alguns anys, vaig proposar a l'ajuntament de Pineda fer una recuperació d'aquest espai, delimitant amb estaques i cordes una àrea on no es llaurés la sorra i es limités la freqüentació, de manera que les plantes tinguéssin una oportunitat per tornar a prosperar i colinitzar l'espai de nou, de manera semblant al que s'ha fet en altres zones. Finalment, però, tot i les bones paraules de l'equip de govern, res de tot això es va fer, en part amb l'excusa que aqui hi havia d'anar un aparcament (que tampoc s'ha fet).

En quant a les plantes típiques de sorrals que hi he trobat: 

- Medicago littoralis: força abundant, amb una gran quantitat de plançons per tot l'espai.

- Medicago marina: molt escassa, uns 3 o 4 individus en tot l'espai.

- Glaucium flavum (Cascall de mar): uns 30 individus, sobretot a les zones amb runa (ja que és una espècie nitròfila).

- Cakile maritima (Rave de mar): força escassa, 1 sol individu adult, i alguns plançons a les zones més remogudes.

També hi ha moltes espècies ruderals i sense cap interès (Cynodon dactylon, Alyssum maritimum, Brassica fruticulosa, etc.) i algunes invasores (Carpobrotus edulis, etc.).

En fi, tot i que l'espai està molt degradat i envait per espècies banals, encara té un bon potencial en cas que es volgués fer alguna actuació de recuperació (d'espai n'hi ha, i algunes espècies encara hi són presents), pero manca el més important: la voluntat per part dels polítics.

 Medicago littoralis

 Medicago marina

Rave de mar (Cakile maritima)

Cascall marí (Glaucium flavum)

Cama-secs (Marasmius oreades)

Turó de Montpalau, 22/10/2012

Avui, aprofitant que tenia la tarda relativament lliure, he fet una escapada al turó de Montpalau. Aquest turó és la muntanya més emblemàtica (i per a alguns, estimada) del poble de Pineda de Mar. El cim, a més de tenir una de les millors vistes d'aquesta part del Maresme, està coronat per les ruines d'un castell medieval.

A més, des d'un punt de vista naturalista, hi podem trobar dos ambients ben diferenciats, amb un fort contrast entre els dos vessants. La solana, a causa dels incendis recurrents, està coberta per un conjunt de brolles i prats mediterranis, molt interessants, sobretot pel que fa a plantes anuals i invertebrats (unes poques espècies tenen aqui l'única localitat de tot el Montnegre). En canvi, l'obaga té un dels alzinars més ben conservats de la zona.

 El Montpalau, des de la plana, amb el solell cobert de brolles i prats mediterranis

 L'alzinar de l'obaga, amb gran quantitat de molses i falgueres als talussos

De les coses vistes avui, pel que fa a la flora, encara hi ha alguns conillets (Anthirrhinum majus) florits, abans que vingui la fred. En canvi, algunes altres espècies de floració tardoral o hivernal, com el romaní (Rosmarinus officinalis) o els caps blancs (Alyssum maritimum), ja estan ben florides. I una gran quantitat de plàntules de diferents espècies que ja han germinat.

A més, als talussos ben conservats de l'obaga, grans quantitats de selaginel·la (Selaginella denticulata) i una gran varietat de molses i hepàtiques (Hypnum cupressiforme, Scleropodium touretii, Scorpiurium circinatum, Porella platyphylla, Tortella sp., etc.), que aprofiten les pluges recents per rehidratarse i reprendre l'activitat, després de l'aturada estival.

 Porella platyphylla

Scorpiurium circinatum

També uns quants bolets, alguns força curiosos, dels quals en desconec l'espècie.

Pel que fa a la fauna, i mentre ja tornava cap a casa, només destacar almenys 3 tòtils (Alytes obstetricans), cantant al voltant de Can Palau de la Guitarra.

Finalment, una vegada al cim, tot i que ja era massa tard per observar gaire bé els ocells (un dels motius de la meva visita), si que he pogut gaudir d'una bona posta de sol.

 Les restes del castell, just al cim del turó

Arribant al cim amb els últims rajos del sol; en primer terme, les brolles, molt afectades per l'onada de calor d'aquest estiu

 Des dels murs del castell, mirant cap al mar. Al fons, Pineda de Mar

4.705.279

-1

No em pensava que la cosa anés tant ràpida...Ara toca treballar amb ganes, i de pas acabar la tesi!

Riera de Santa Coloma, 21/09/2012

Una de les (poques) coses bones d'estar a l'atur és que tens molt temps lliure. Això si, després de set anys de docència continuada a la Universitat, aquest any se m'està fent una mica estrany això de no fer classes.

El divendres passat vaig anar a fer una passejada per la riera de Santa Coloma a l'alçada de l'estació de tren de Maçanet de la Selva. Aquest és un lloc que en la meva època d'estudiant havia visitat moltes vegades, quasi sempre de manera no planificada, ja que molt sovint, per retards en algun tren, m'havia d'esperar més d'una hora (i sovint dues) fins al següent.

Aquest tram de la riera de Santa Coloma és força interessant, ja que en poc tros hi trobem diversos ambients, des de sorrals amb molt poca vegetació fins a boscos de ribera relativament ben formats. També hi ha algunes basses i braços de riera amb poc corrent, que son aprofitades per diversos amfibis i invertebrats.

Com a resum del dia:

Vistes generals de l'espai

 Interior de les salzedes de salze blanc (Salix alba), molt abundants en aquest lloc

 L'acumulació de restes vegetals ens recorda que per aqui hi pot passar molta aigua

 Phytolacca dioica, una planta invasora i molt freqüent avui dia als nostres rius

Als llocs de menys corrent, són freqüents els sabaters (Gerris sp.) i les llenties d'aigua (Lemna minor), les plantes més senzilles que hi ha.

Sabater (Gerris sp.?)

 Llenties d'aigua (Lemna minor)

En el bosc de ribera:

Femella de Calopteryx haemorrhoidalis (gràcies Albert per la identificació!)

Pararge aegeria

Herba sabonera (Saponaria officinalis) amb aranya inclosa

4.625.634

+ 1