La constel·lació de Canis major reflexada a la superfície d'una bassa temporània del cap de Creus. 30" a ISO 1600, a la llum de la Lluna.
La primera impressió que ens fa el cap de Creus quan el visitem per primera vegada, és la d'un territori àrid i amb una vegetació escarransida, on a banda d'uns pocs torrents i rieres, ens costa trobar-hi l'aigua (l'aigua dolça, evidentment). Ara bé, en algunes zones, per exemple vora la carretera que va de Cadaqués al far de la punta del cap de Creus, hi ha unes petites depressions, que la major part del temps estan seques i passen desapercebudes, però que encara que no les veiem en una primera ullada, hi són.
Aquestes petites depressions, que només les detectarem si som bons observadors i fem una anàlisi detinguda del terreny, poden estar sense aigua durant molts anys abans no s'omplin. Però quan ho fan, després de pluges intenses, l'espectacle val la pena de veure. I no només per la vista que ens ofereix un lloc que pocs dies abans estava completament ressec: si ens acostem fins a les seves vores i mirem dins l'aigua, hi podrem observar una bona colla de petits invertebrats i larves d'amfibis, que trien aquestes basses com a hàbitat, precisament perquè s'assequen durant llargues èpoques i per tant no hi ha peixos o altres depredadors que sel's mengin.
El passat mes d'octubre, aprofitant que pocs dies abans va passar un front que havia deixat unes pluges ben abundoses, em vaig acostar a la zona i vaig fer, entre d'altres, aquesta fotografia. L'abundància d'aigua que s'hi veu contrasta amb la sequera de fotografies nocturnes que porto des de ja fa unes quantes (força) setmanes per raons diverses, cosa que em molesta especialment: últimament estem tenint unes nits molt transparents i que són idònies per aquest tipus de fotografies.
2 comentaris:
fantàstica!!! amb el cinturó a la punta....salut!!!!
Un placer descubrir este rincón, la imagen deliciosa.
Publica un comentari a l'entrada