Ara ja feia un temps que tenia
aparcat el blog. La raó ha estat que, en l’últim any, he estat absorbit de ple en
la redacció final de la meva tesi de doctorat, la qual vaig tenir la sort de
presentar fa unes quantes setmanes. Ara que per fi torno a tenir temps lliure
per sortir a fer fotos, m’he proposat visitar nous llocs abans desconeguts per
a mi, i de pas fer un canvi de cara al blog.
La imatge que us presento avui és
d’un d’aquests llocs que tenia pendents de visitar de feia temps. Realment és
un lloc privilegiat que, per poc que tinguis una mínima sensibilitat, no et
deixa indiferent. Els dies d’hivern, la vista dels cims nevats del Pirineu per
una banda, i tota la plana de l’Empordà per l’altra, és realment un espectacle.
Aquell dia, el pla era
fer alguna nocturna de l’ermita sota els estels, així que en veure els núvols que
cobrien el cel vaig estar a punt de girar cua a mitja pujada (per arribar al lloc cal caminar una mitja horeta llarga per un camí ple de pedres). Per sort, vaig
saber esperar i tal com podeu veure, la paciència va valer la pena.Al cap d'un parell d'hores, la major part dels núvols havien marxat, i el vent que bufava en alçada va deixar un cel transparent dels que s'enganxen poques vegades. Estar allà dalt, en total solitud i amb els estels que semblen a tocar, és una sensació realment addictiva.
