La meva versió de la tardor

Aquests dies la xarxa està plena de fotos de tardor, així que les imatges que avui us presento no tenen cap misteri. Tant sols són la meva manera de veure la tardor, un dia de pluja i boira en un lloc a cavall entre la Garrotxa i Osona. Son de les poques que se salven d'aquell dia, abans que caigués la nit. Però em vaig passar una bona estona, jugant amb la composició caòtica de les branques del faig i el fons amb la boira... tot enmig d'un gran silenci i solitud.

Esperant la tardor

Ara que s'acaba l'estiu, aviat les fulles dels arbres començaran a canviar de color... mentre això no arriba, us deixo amb un parell d'imatges de l'any passat.

Jugant amb l'exposició

Fa uns dies, vaig llegir un article molt interessant al blog d'en Javier Alonso, on parlava de com obtenir uns resultats del tot diferents, tot interpretant l'exposició d'una manera poc convencional. Al dia seguent, em va faltar temps per agafar la càmera i sortir a fer les primeres proves. 

La foto que avui us presento la vaig fer a la riera que tinc al costat de casa, de fet arribar al lloc no em va portar més de 10 minuts a peu. Un cop allà, vaig seleccionar un parell de flors que estiguessin ben aïllades, i em vaig esperar una bona estona a que el sol la il·luminés mentre el fons seguia fosc, de manera que aquest n'és el resultat.

Fita aconseguida?

 La llum que il·lumina el camí

Ja fa molt temps que volia veure la llum zodiacal, però fins ara sempre m'havia quedat amb les ganes. Però després de veure una foto en un dels blogs que segueixo, se'm  va despertar el follet que porto dins i que no parava de dir-me que havia de sortir a provar sort.

Tot i que els primers dies el cel no va acompanyar gaire, a mitjans d'aquesta setmana vàrem tenir un cel ben transparent, amb molt poca humitat, cosa que volia dir una nit ben fosca... si no fos per la lluna! Per aquestes dates ja començava a estar crescuda, vora un 25-30% més o menys...seria massa brillant per poder captar la delicada llum zodiacal? O bé encara tenia una oportunitat per no haver-me d'esperar a la lluna nova següent? Com que des de la comoditat de la cadira seria difícil de saber, vaig decidir anar cap al lloc que tenia pensat, en plena Alta Garrotxa. Almenys podria gaudir d'una posta de sol!!!

De camí cap al lloc ja s'intuia que la nit seria molt transparent... i molt freda també! Almenys el vent ja havia parat, per tant res que no es pogués arreglar amb moltes capes de roba.

Una vegada allà, i ja ben entrada la nit, em vaig endur la desagradable sorpresa que la lluna brillava força més del que em pensava. Res a fer doncs... o si? Sota la lluna, brillant molt feblement, encara vaig poder apreciar una llum molt suau. Estava veient la llum zodiacal, tot i la lluna? I pel que ha sortit a les fotos, sembla que realment està allà...

Aixi que, els que l'hagueu vista, què hi dieu? He aconseguit realment la meva fita?

Coincidir en els punts de vista

Ara ja fa temps que no escric res per aquí, la falta de temps per sortir a fotografiar i també per escriure, en té la major part de culpa. Però avui he vist una portada de revista que m'ha fet pensar en com els fotògrafs sovint acabem tenint una mateixa visió d'una determinada escena.

La primera fotografia la vaig fer a finals del 2012; ja podeu veure que no té res d'especial: la llum no val un pito, els colors no són res de l'altre mon... simplement la vaig fer després de dinar, aprofitant una estona que tenia abans d'anar a treballar. La segona, en canvi, és molt millor: ha sortit publicada en una revista de qualitat, està feta per un fotògraf professional, i la llum del final del dia li dona un toc molt més agradable.

Ja podeu veure que tot i que la segona foto és millor que la meva, la composició és gairebé calcada en les dues... almenys, aixo demostra que la meva idea era bona!

De tornada al Cap de la Barra

La Punta de la Barra

Canon EOS 10D, Tokina 11-16 f 2.8 a 11 mm, trípode, filtre degradat invers de 3 passos

1.6'', f/16, ISO 100

Fa un parell de dies vaig anar a veure la sortida de sol a un lloc on, tot i haver-hi anat unes quantes vegades, mai he pogut gaudir d'una llum realment bona. Es tracta del cap de la Barra, o punta del Molinet, un lloc que fa respecte pels impressionants penya segats que hi té, tallats a pic sobre el mar, pero la vista que té des d'allà bé que li mereix una visita. 

Només arribar l'horitzó ja es veia d'un color encès, i a mesura que anaven passant els minuts el cel anava guanyant en color, fins que al cap de poca estona tot el cel estava tenyit de vermell. Aqui us deixo amb un parell de les fotos que vaig fer en només uns minuts.

El Magallot

Canon EOS 10D, Canon 70-300 f 4-5.6 a 100 mm, trípode

1/13'', f/8, ISO 100

Inici de la temporada

 

L'onada

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 f:2,8-4 a 17 mm, filtre degradat de tres passos, trípode

0,5'', f/8, ISO 100

Amb l'arribada de la tardor, tornen les bones llums i marxa la gentada de les cales de la Costa Brava. A més, el nivell de feina m'ha baixat una mica, cosa que sempre és d'agraïr. Per tant, toca agafar la càmera un any més... a veure que em depara aquesta nova temporada.

La foto d'avui és d'una sessió de fa algunes setmanes, a la zona del cap de Begur. De fet, és l'única mig aprofitable de totes les que vaig fer aquella tarda. Això si, just després de fer-la vaig haver marxar ben ràpid, ja que al cap de pocs segons el lloc on estava va quedar inundat per l'onada que es veu a la foto.

Els arcs de la nit a Canyet

Els arcs de la nit
Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f:2.8, trípode
30'', f/2.8, ISO 1600 + ajustos bàsics en Lightroom

Avui us presento una imatge ben fresca, d'ahir mateix, aprofitant que una tempesta de tarda va deixar ben neta l'atmosfera. Està feta sobre els esculls de Canyet, entre Tossa i Sant Feliu de Guíxols, en un indret ben conegut i fotografiat. Pero fotografies nocturnes on es veiés la Vía Làctia sortint per darrere dels esculls, jo no n'havia vista cap, tot i que segur que n'hi ha alguna.

La questió és que aquesta fotografia la tenia al cap des de feia molts mesos, pero no és fins ara que s'han ajuntat tots els factors que necessitava per poder-la fer: la Vía Làctia en la posició justa, l'atmosfera ben neta i transparent, absència de lluna i també de núvols, i sobretot, temps disponible per poder sortir.

A més, el lloc des d'on l'he feta també té les seves limitacions de composició: per moure's només hi ha una amplada d'un metre i mig, i a banda i banda hi ha un precipici de prop de 20 metres. La cosa té la seva part d'emoció per algú com jo, que té vertígen. I des del mirador que hi ha uns metres cap al sud, tot i tenir una millor perspectiva dels esculls, es veuen massa la multitud d'embarcacions que hi ha a l'entrada de la cala.

Els esculls i els arbres del primer pla estan il·luminats pels focus de la urbanització del costat. De fet, he hagut de rebaixar la llum d'aquesta part de la foto en el processat, ja que a la foto original apareixien gairebé cremats.

Esperant la nit a Canyet

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 mm f:2.8-4 a 17 mm, trípode

10'', f/8, ISO 100

Com sempre, us recomano que cliqueu sobre la foto i tot seguit premeu F11 per a veure-la a més qualitat.

A la recerca dels cels robats

Albada galàctica

Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f:2.8, trípode

30'', f/2.8, ISO 1600

Feia temps que volia fer una escapada nocturna a algunes cales de la Costa Brava a les que tenia l'ull posat. L'orientació de la línia de mar en aquesta zona, amb absència de llum artificial cap al sud-est, facilita poder veure (i fotografiar) la Vía Làctia sortint sobre el mar. Una imatge que devia ser completament normal, fins i tot des de Barcelona, abans que la mania d'il·luminar-ho tot podrís de llum els nostres cels.

Fa un parell de dies, després d'una tarda mig ennuvolada que no prometia gaire res, vaig sortir amb el temps just cap a la zona de Palamós a provar sort. Una tempesta recent havia deixat el cel més net del que és normal a l'estiu. I per acabar-ho d'arrodonir, la lluna no sortiria fins a altes hores de la matinada: calia provar sort!

L'embarcador de Cala del Cap de Planes de nit

Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f:2.8, trípode

30'', f/2.8, ISO 1600

El resultat final, després d'estar una llarga estona gaudint de l'única companyia de la remor del mar (vaig sopar a casa a quarts de quatre de la matinada...), em va deixar força satisfet. Ara, toca a esperar la propera ocasió favorable per tornar-hi.

Traces estel·lars a Cala Canyers

Canon EOS 5D, Tamron 17-35 mm f:2.8-4 a 18mm, trípode, cable disparador

245'', f/2.8, ISO 1600

De vegades val la pena passar una mala nit

La Lluna i l'escorpí sobre les Medes

Canon EOS 5D, Yashica ML 28 mm f/2.8

20'', f/2.8, ISO 800

Avui us mostro una foto que vaig fer l'any passat al Montgrí, d'un lloc que segur tots coneixeu bé. És una d'aquelles imatges que no buscava fer, sinò que va ser més aviat fruit de la casualitat. Ja l'havia mostrat en el seu moment, però la versió d'avui és fruit d'un processat més elaborat, que m'agrada més respecte la primera versió. Per veure la imatge, millor cliqueu-hi a sobre i tot seguit F11.

Està feta la nit abans del trànsit de Venus sobre el Sol; com que per veure'l havia d'estar al lloc a primera hora del matí, i no volia adormir-me i fer tard a un fenòmen que no es tornarà a repetir fins l'any 2115, vaig escollir passar la nit al mateix lloc. Durant tot el dia s'havia anat formant una calitja força densa prop de l'horitzó, de manera que quan va sortir la lluna vaig poder gaudir d'una llum molt bonica. Cosa que no hagués tingut si hagués decidit passar la nit a casa, per tant l'incomoditat de suportar tots els mosquits que em van atacar aquella nit, va valer molt la pena.

Per contra, em vaig endur una sorpresa molt desagradable a l'arribar a casa i veure que la majoria de fotos havien quedat subexposades, tot i que jo les veia perfectes al camp. Des de llavors, a l'hora de fer nocturnes sempre ajusto la brillantor de la pantalla de la càmera al mínim!

La Vía Làctia des de Cassà de la Selva

 Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f2.8

30'',  f/2.8, ISO 1600

Ja feia temps que em rondava pel cap fotografiar la Vía Làctia des de casa, per comprovar fins a quin punt fer aquest tipus de fotografia és possible sense haver d'anar al Pirineu. En general, les condicions meteorològiques que es donen a terra baixa a l'estiu no són les més favorables, ja que la calitja dispersa la llum dels pobles propers, fent que sigui difícil obtenir un resultat més o menys decent.

Per fi, fa un parell de nits es van donar les condicions que buscava, amb una atmosfera molt transparent, sense lluna i ni un sol núvol. El resultat, tot i no ser el mateix que hauria obtingut des d'alguna zona amb el cel molt més fosc, em va deixar força satisfet. Tant de bo que vinguin més nits com aquesta.

Per cert, us recomano que per veure millor les imatges, cliqueu a sobre i cliqueu F11.

Canon EOS 5D, Samyang 14 mm f2.8

30'',  f/2.8, ISO 1600